El fong i la formiga

JORDI GRAS

El fong i la formiga

Els fongs són un grup d’éssers vius que inclouen els llevats, les floridures i també els bolets. No són vegetals ja que no fan la fotosíntesi, tampoc es poden considerar animals, encara que estan més a prop d’aquest darrers que de les plantes. La principal funció que fan els fongs a la natura es descompondre la matèria morta en els seus components més elementals. No obstant això, també hi ha fongs que són paràsits d’animals o plantes.

Un d’aquests fongs paràsits porta per nom Ophiocordyceps unilateralis i ataca les formigues d’una manera curiosa. Infecta el cervell de la formiga i la converteix en un zombi o sigui en un mort en vida i la fa pujar dalt d’un arbre on li fa agafar una fulla o una branqueta moment en el qual la formiga mor i queda fixada en aquesta posició. El fong surt del cap de la formiga i escampa les seves espores en el nou àmbit.

Recentment, uns investigadors han estudiat cadàvers de formigues de tot el món infectades per aquest fong i han publicat el seu estudi a la revista Evolution . Han descobert que el fongs evolucionen de tal forma que quan als arbres no hi ha fulles els fongs donen la instrucció a la formiga d’aferrar-se a una branqueta, mentre que si els arbres tenen fulles, el fong evoluciona cap a la forma que mana aferrar-se a una fulla. Han vist que en els climes temperats els fongs necessiten un temps més llarg per madurar de tal forma que quan ataquen a les formigues les fulles ja han caigut dels arbres i aleshores les formigues són manipulades per agafar branquetes. En canvi, en els climes tropicals on les fulles no cauen dels arbres la instrucció que reben les formigues zombis és agafar una fulla. L’anàlisi de l’ADN dels fongs ha demostrat també que l’evolució de la forma agafar-fulles cap a la forma agafar-branquetes s’ha produït diverses vegades i que la forma més primitiva és la que manava agafar fulles.

Això no vol dir que els fongs siguin molt llestos. Vol dir que quan no hi ha fulles i la versió del fong mana agafar-fulles el fong ho té difícil i desapareixerà a menys que muti a la forma agafar-branquetes. De fet, les dues variants genètiques deuen estar presents en l’entorn temperat i tropical, i la que prolifera més és la que està d’acord amb la presència o no de fulles. Una versió resumida d’aquest estudi va ser comentat a la revista Nature (https://www.nature.com/articles/d41586-018-05277-9).

Un exemple clàssic d’evolució és el d’unes arnes de color blanc que quan paraven sobre un arbre enfosquit per la contaminació eren presa fàcil pels ocells. Això passava a Londres quan hi havia nivells molt elevats de contaminació atmosfèrica. Les arnes van evolucionar a una forma fosca que els hi permetia passar desapercebudes sobre un arbre fosc. Avui a Londres la contaminació ha baixat suficientment perquè la forma blanca de l’arna passi desapercebuda sobre l’escorça d’un arbre ja no tan enfosquit.

Jordi Gras

Qui ha vist la formiga enriqueta
il·lustació: www.viladepiera.cat

Deixa un comentari