La Polifònica de Vilafranca es fa estimar a la Brufaganya

Fotos: tribus de la segarra

La Polifònica de Vilafranca es fa estimar a la Brufaganya

Extraordinari concert de la coral     Vilafranquina a Sant Magí

Avui, dimecres 22 d’agost: l’església és plena.

Aquesta nit hem tingut la sort de poder comptar amb la Polifònica de Vilafranca, un cor que es va crear ja fa 70 anys amb la finalitat de cantar Nadales. Però la Coral ha anat creixent i evolucionant fins a convertir-se amb una de les Corals de referència del nostre país. Actuen per tot Catalunya i a molts països europeus. És un cor molt obert i participatiu que col·labora sovint amb orquestres, cors i directors de renom.

Fotos: tribus de la segarra

A Sant Magí, el cor el formen més de trenta persones, i Miquel Villalba al piano. Ofereixen un repertori amb cançons catalanes i d’altres països. Entre les cançons catalanes: Muntanyes regalades, el testament d’Amèlia, l’Hereu Riera i dues sardanes: la sardana de les monges i la Marinada. Totes molt conegudes, i amb unes versions magnífiques: pell de gallina. Les dues sardanes i el testament d’Amèlia, realment extraordinàries. El director, David Hernàndez Urpí, distribueix els intèrprets segons la cançó, els homes tots en un cantó, les dones a l’altre, o intercalats, o variant-los d’una manera o l’altra. De manera que les veus, algunes impressionants, com la d’algunes noies i també la d’alguns homes, fan ressaltar d’una manera molt marcada les diferents cançons.

També canten cançons d’arreu del món, obres que el cor van poder conèixer l’any passat amb motiu de la celebració a Barcelona del Simposi Mundial de Música Coral. Les cançons escollides són precioses. Una coreana: Ahrirang. Una cançó molt antiga del poble coreà que parla de Pau, que canten tant Corea del Sud com Corea del Nord, i que en els Jocs Olímpics es va interpretar com un himne dels dos països. Potser ve a ser com el nostre Cant dels Ocells, la cançó és, com la nostra, d’una gran sensibilitat i delicadesa.

També impressionants les altres cançons, com “Bogoroditse Devo, una cançó russa, hi ha moments que sembla que escoltis un grup rus amb aquelles veus tan profundes i plenes. També Shalom Aleichem, d’Israel, una cançó molt coneguda, molt vital i molt emotiva, que interpreten meravellosament. I una sueca: Sommarpsalm, d’una gran bellesa. “Carnavalito, boliviana, amb els ritmes tan coneguts dels països sud-americans. I la cançó vasca “Nerea isanzo zen, amb què han començat el Concert.   

La selecció de les cançons és molt encertada.

Al final, aplaudiments i més aplaudiments per part d’un públic totalment entregat, que es veu recompensat amb dues noves cançons que tornen a entusiasmar als que estem allà presents: “Aubada” i al coneguda havanera “La Gavina”, cantada per tot el públic.

Moltes gràcies a la Polifònica de Vilafranca per les seves cançons amb unes versions tan reeixides, i per la seva entrega, entusiasme i simpatia. En acabar el concert, sopen a l’esplanada de davant de l’església, i al final també hi va per ells la xocolata desfeta amb coca que sempre es dóna a tothom després de cada concert. Abans de marxar amb l’autocar, en agraïment per la vetllada, i als voluntaris, canten “la cançó de Bressol” de Johannes Brahms

fent una rotllana, amb els voluntaris que encara queden dins: molta, molta emoció. La seva simpatia la recordarem sempre. El concert també.

MONTSE RUMBAU

7 comentaris a “La Polifònica de Vilafranca es fa estimar a la Brufaganya

Deixa un comentari