Llaços i desenllaços

JOSEP M CARRERAS

Llaços i desenllaços

            Mai m’hauria imaginat que uns senzills llaços grocs posats en un espai públic poguessin ser objecte de la polèmica que estan generant. De fet, durant tot l’estiu han estat un dels temes estrella i encara avui omplen els mitjans de comunicació.

            Em sembla que tots plegats ens equivoquem. Les coses tenen el valor que se’ls vulgui donar. I al meu entendre, en aquest cas, no deixen de ser una anècdota. Necessària, si voleu, però anècdota. Perquè mentre ens barallem en una polèmica estèril correm el risc de perdre de vista els motius pels quals estem omplint el país de llaços grocs. La gran victòria dels nostres adversaris seria allunyar-nos de l’objectiu real, que és la construcció d’una república catalana. No n’hi ha prou amb sortir al carrer a reivindicar-la. S’havia parlat d’una Constitució d’aquesta república, que abarcaria tots els  aspectes de la vida de la societat. S’havien de crear grups per a l’aportació d’idees per als àmbits. Qui en parla avui? Quines són les propostes concretes orientades al millorament de la sanitat, les insfrastructures, l’economia, l’educació, l’habitatge…? No ens perdem en els escarafalls dels llaços grocs?

            No dic que no s’hagin de tenir en compte els presos i exiliats. Els hem de tenir ben presents i hem de lluitar amb tots els mitjans per al seu alliberament, ja que són les víctimes d’un projecte  que ens havia il·lusionat i pel qual hem sortit al carrer infinitat de vegades. Però si ens quedem aquí, si les nostres accions consisteixen només en veure qui treu o posa més llaços, potser sí que estem fent el joc als nostres adversaris. Ells voldrien convertir els nostres objectius en una utopia de la qual es pot parlar –també diuen que en democràcia es por parlar de tot– mentre no ens atrevim a convertir aquesta utopia en realitat.

            Espero que el proper 11 de Setembre s’ompli la Diagonal de punta a punta i que tothom cridi a favor de la independència i per la llibertat dels presos. Però si ens quedem aquí, passarà com les altres vegades. L’endemà tot seguirà igual. La premsa més servil de l’estat tergiversarà, exagerarà o potser negarà allò que hem vist amb els nostres ulls. La interpretació del passat 1 d’Octubre n’és una bona mostra.

            No ens enganyem: només amb paraules no n’hi ha prou. Per més que nosaltres estiguem convençuts de tenir la raó, ells tenen la força. I la força no raona, només agredeix. D’altra banda, a més dels llaços hauríem de tenir presents els possibles desenllaços. S’acosten els judicis contra els nostres governants empresonats. Sortirem al carrer tantes vegades com faci falta, i cridarem amb tota la força. Però sabent que no n’hi ha prou amb això. Si volem retornar la il·lusió i eixamplar la base de la futura república caldrà buscar també altres camins. Hauríem de saber què faran els polítics quan siguem independents, com utilitzaran els recursos, com milloraran les pensions, les comunicacions… tot. Perquè si tot ha de quedar com fins ara, potser sí que tota aquesta lluita, tot aquest esforç i aquest dolor haurà estat en va. La república es fa cada dia i no serà realitat si no som capaços d’explicar com volem resoldre els problemes de cada dia.

 

JOSEP M CARRERAS

Foto: M.MINOCRI. cat.elpais.com

Deixa un comentari